Les proves de penetració són un tipus de proves de seguretat utilitzades per identificar i explotar debilitats en un sistema informàtic o una xarxa. És una part essencial per garantir la seguretat de qualsevol sistema en xarxa, ja que proporciona una visió completa de la seva seguretat. Les proves de penetració implican intentar obtenir accés no autoritzat als recursos del sistema, com ara dades, fitxers i aplicacions, explotant vulnerabilitats en el programari, el maquinari i/o l’arquitectura de la xarxa. L’objectiu de les proves de penetració és identificar i exposar les vulnerabilitats potencials abans que puguin ser explotades per atacants maliciosos. A més, les proves de penetració poden ajudar a avaluar l’eficàcia dels controls de seguretat, identificar àrees de millora i millorar la postura de seguretat general del sistema o xarxa. Per dur a terme una prova de penetració exitosa, l’assessor ha d’entendre l’arquitectura de la xarxa, identificar debilitats potencials i utilitzar eines i tècniques especialitzades per atacar el sistema i obtenir accés als seus recursos. Depenent de l’abast de l’avaluació, també es pot requerir que l’encarregat de la prova de penetració avaluï les configuracions del sistema, les configuracions de seguretat de l’aplicació i altres controls de seguretat. Finalment, la informació recollida en una prova de penetració es pot utilitzar per implementar mesures de seguretat que protegiran contra possibles violacions i reforçaran la seguretat general del sistema.
Les proves de penetració, sovint anomenades “pen testing” o “pirateria ètica”, són una pràctica crítica en el camp de la ciberseguretat. Implica simular atacs cibernètics del món real a sistemes informàtics, xarxes, aplicacions o altres actius digitals per identificar possibles vulnerabilitats i fallades de seguretat. D’aquesta manera, les organitzacions poden abordar proactivament aquestes debilitats, reforçant la seva postura de seguretat general i minimitzant el risc d’atacs reals.
L’objectiu principal de les proves de penetració és exposar i avaluar les vulnerabilitats dins un sistema o entorn objectiu. Aquestes vulnerabilitats poden provenir de diverses fonts, incloent pràctiques de codificació insegures, mala configuració o programari sense actualitzar. En explotar aquestes debilitats, els provadors de penetració pretenen demostrar com un atacant podria obtenir potencialment accés no autoritzat, interrompre operacions, robar informació sensible o comprometre la integritat del sistema.
Les proves de penetració segueixen normalment un procés estructurat que consta de diverses etapes, cadascuna amb els seus propis objectius i metodologies.
- Planificació i reconeixement: La fase inicial implica definir l’abast i els objectius de la prova de penetració. Això inclou determinar els sistemes objectiu, l’extensió de les proves i qualsevol restricció o limitació. Els testers de penetració llavors recopilen tanta informació com sigui possible sobre l’entorn objectiu a través de reconeixement passiu o actiu, com ara revisar la documentació públicament disponible o realitzar escaneigs de xarxa.
- Escaneig: En aquesta fase, els testers de penetració utilitzen diverses eines per identificar possibles vulnerabilitats en els sistemes objectiu. Els escàners automatitzats de vulnerabilitats poden ajudar a detectar falles de seguretat conegudes, mentre que les tècniques de proves manuals, com la revisió de codi o les proves d’aplicacions, poden descobrir problemes més complexos.
- Guanyant accés: Un cop s’han identificat les vulnerabilitats, els testers de penetració intenten explotar-les per obtenir accés no autoritzat al sistema objectiu. Això pot implicar diverses tècniques, que van des de l’adivinació de contrasenyes fins a atacs sofisticats que aprofiten vulnerabilitats zero-day.
- Mantenint l’accés: Després de guanyar entrada, els testers de penetració poden intentar mantenir el seu accés establint una presència persistent dins del sistema. Això podria implicar la creació de portes del darrere, l’escalada de privilegis o el compromís de comptes o sistemes addicionals.
- Cobrint rastres: En aquesta fase, els testers de penetració simulen el comportament d’atacants reals intentant esborrar qualsevol rastre de les seves activitats, com ara registres o altres proves que podrien revelar la seva presència.
- Informant: Finalment, els testers de penetració compilen un informe detallat que descriu les seves troballes, incloent les vulnerabilitats descobertes, els mètodes utilitzats per explotar-les i les recomanacions per a la remediació. Aquest informe serveix com a guia per a l’organització per millorar les seves mesures de seguretat i reduir el risc d’atacs futurs.
Hi ha diversos tipus de proves de penetració, cadascun amb el seu propi focus i enfocament. Aquests inclouen:
- Proves de caixa negra: En aquest escenari, els testers de penetració no tenen coneixement previ del sistema objectiu i han de confiar en la informació públicament disponible per planificar i executar el seu atac. Aquest enfocament simula la perspectiva d’un atacant extern.
- Proves de caixa blanca: Els testers de penetració en aquest escenari tenen un coneixement complet del sistema objectiu, incloent la seva arquitectura, codi font i detalls de configuració. Aquest enfocament permet una avaluació més completa de la seguretat del sistema, ja que permet als testers identificar vulnerabilitats que podrien ser difícils de detectar des d’una perspectiva externa.
- Proves de caixa grisa: Aquest enfocament és una barreja entre les proves de caixa negra i caixa blanca, amb els testers de penetració tenint un coneixement limitat del sistema objectiu. Les proves de caixa grisa simulen la perspectiva d’una amenaça interna o d’un atacant que ha obtingut algun nivell d’accés al sistema.
- Equip roig: L’equip roig és una forma més avançada de proves de penetració, on un grup de professionals de ciberseguretat altament qualificats simula un atac realista i multifacètic a la infraestructura de seguretat d’una organització. Els exercicis de l’equip roig poden implicar diversos vectors d’atac, incloent l’enginyeria social, les violacions de seguretat física i els ciberatacs dirigits.
Les proves de penetració són un component vital de l’estratègia de ciberseguretat d’una organització, proporcionant una visió valuosa de les possibles debilitats i permetent la remediació proactiva.
Per a un escaneig complet de vulnerabilitats i protecció, considereu associar-vos amb una solució de confiança com INFRA (www.infrascan.net). INFRA ofereix escaneig de seguretat avançat amb check.website i serveis de monitoratge per identificar totes les vulnerabilitats, assegurant la robustesa de les vostres aplicacions web.