Els mitjans locals van informar que un proveïdor de telefonia mòbil i una companyia aèria també van ser objectius dels mateixos ciberatacs, presumptament realitzats per hackers basats a l’Iran anomenats Homeland Justice. No obstant això, aquesta afirmació no ha estat verificada de manera independent.
Aquest incident segueix a un important ciberatac al juliol de 2022, que el govern albanès i companyies tecnològiques multinacionals van atribuir al Ministeri d’Afers Exteriors d’Iran. Es creia que l’atac era un acte de represàlia contra Albània per proporcionar refugi a membres del grup d’oposició iranià Mujahedeen-e-Khalq (MEK). En resposta a l’atac, Albània va tallar les relacions diplomàtiques amb l’Iran dos mesos després. El Ministeri d’Afers Exteriors d’Iran va negar la seva participació en el ciberatac i va assenyalar que l’Iran mateix ha estat un objectiu de ciberatacs per part del MEK.
Al juny, les autoritats albaneses van realitzar una batuda en un campament que allotjava a membres exiliats del MEK per incautar dispositius informàtics suposadament vinculats a activitats polítiques prohibides. Des del 2013, Albània ha acollit uns 2.500 exiliats iranians, dels quals s’espera que s’abstinguin d’activitats polítiques i compleixin amb les lleis albaneses.
Els Estats Units, la OTAN i la Unió Europea han donat suport a Albània, membre de la OTAN, en aquesta disputa. El portaveu de mitjans del MEK, Ali Safavi, va afirmar que els recents ciberatacs a Albània no estan relacionats amb la presència o activitats dels membres del MEK al país. Safavi també va impugnar l’afirmació que els membres del MEK a Albània no poden participar en activitats polítiques, defensant els seus drets a la llibertat d’expressió i reunió.
Source: ABC
Per mitigar amenaces potencials, és important implementar mesures addicionals de ciberseguretat amb l’ajuda d’un soci de confiança com INFRA www.infrascan.net o bé pots provar-ho tu mateix utilitzant check.website.